Enginyeria
Escola de Postgrau i Xarxa de Centres D’Investigació en Intel·ligéncia Artificial, Fundació de la Comunitat Valenciana (ValgrAI)
Breu biografia
El Prof. Wael El-Deredy es va graduar en Enginyeria Elèctrica en 1988 en la Universitat Ain Shams, el Caire (Egipte), i va obtindre el seu títol de doctorat (Ph.D.) en Neurocomputació en l’Imperial College de Londres (el Regne Unit).
En 2005 va ser nomenat Professor Titular en Neurociència Computacional en la Universitat de Manchester i en 2012 va passar a ser Professor d’Electrofisiologia Cognitiva en la Facultat de Medicina. Des de 2018 és Professor d’Enginyeria Biomèdica i Director del Centre d’I+D en Enginyeria en Salut en la Universitat de Valparaíso (Xile).
La investigació de Wael El-Deredy aplica principis de l’enginyeria als sistemes neuronals, integrant modelatge biofísic, processament de senyals i inferència probabilística per a comprendre la dinàmica cerebral. El seu treball impulsa la neuroienginyería, les interfícies cervell-computador i les aplicacions clíniques mitjançant la integració de models generatius biofísics i basats en dades de la funció cerebral.
Ciències Experimentales i Matemàtiques
Universitat de València (UV)
Institut de Física Corpuscular (IFIC)
Breu biografia
El professor Iván Agulló es va llicenciar en Física en 2004 per la Universitat de València, on també va obtindre el seu doctorat en 2009. Va desenrotllar la seua investigació postdoctoral als Estats Units, treballant en la Universitat de Wisconsin i la Universitat Estatal de Pennsilvània, i també al Regne Unit com a becari Marie Curie en la Universitat de Cambridge. En 2013, va ser membre del Departament de Física i Astronomia de la Universitat Estatal de Louisiana LSU), on va impulsar la investigació, la docència i el servici. El professor Agulló lidera un grup de teoria dinàmica i explora una àmplia gamma de temes en la intersecció de la física quàntica i la gravitació, incloent-hi la informació quàntica relativista, la teoria quàntica de camps en espaitemps corbs, la gravetat quàntica, la cosmologia, la física de forats negres i les tecnologies quàntiques. Estos esforços impliquen col·laboracions amb grups dins del seu departament i equips internacionals d’experimentalistes i teòrics. El professor Agulló se centra en fomentar un entorn intel·lectualment estimulant, promovent la investigació interdisciplinària que reflectisca els seus diversos interessos.
Ciències Experimentales i Matemàtiques
Universitat Politècnica de València (UPV)
Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IIAMA)
https://orcid.org/0000-0001-9715-0504
Breu biografia
La Dra. Maria Val-Martin és una científica atmosfèrica amb un doctorat en Enginyeria Ambiental per la Universitat Tecnològica de Michigan. Va desenrotllar la seua carrera investigadora als Estats Units, treballant en la Universitat d’Harvard, la NASA i la Universitat Estatal de Colorado, en col·laboració amb el Centre Nacional d’Investigació Atmosfèrica. En 2017, es va unir al Centre Leverhulme per a la Mitigació del Canvi Climàtic de la Universitat de Sheffield, on va ser professora titular i va dirigir un grup d’investigació interdisciplinari com a investigadora del programa UKRI Future Leaders. La seua investigació se centra en les interacciones atmosfera-biosfera-clima, la qualitat de l’aire i la mitigació del canvi climàtic. Utilitza models del sistema terrestre amb observacions satel·litàries i dades de camp per a avaluar els avantatges i desavantatges ambientals de les estratègies terrestres d’eliminació de diòxid de carboni. El seu treball contribuïx a la formulació de polítiques nacionals i internacionals i dona suport a les estratègies d’aire net i els Objectius de Desenrotllament Sostenible de l’ONU.
Ciències Experimentales i Matemàtiques
Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)
Institut de Física Corpuscular (IFIC)
Breu biografia
El professor Jorge Peñarrubia es va llicenciar en Física en 1999 per la Universitat de València i va obtindre el seu doctorat en 2003 per la Universitat de Heidelberg. Va realitzar la seua investigació postdoctoral a Europa, treballant en l’Institut Max Planck d’Astronomia de Heidelberg (Alemanya) i en la Universitat de Cambridge (el Regne Unit), així com en la Universitat de Victoria (Canadà). En 2012, va rebre una beca Ramón y Cajal. Des de 2013, és membre del professorat de l’Institut d’Astronomia de la Universitat d’Edimburg (Regne Unit) i membre estranger de la Reial Acadèmia de Ciències d’Espanya des de 2022. La seua investigació se centra en la naturalesa de la matèria fosca i en els processos dinàmics que regixen els sistemes auto gravitants en una àmplia gamma d’escales. Els seus interessos científics abasten la dinàmica galàctica, la física de sistemes col·lisionals, la mecànica estadística aplicada a sistemes gravitants fora de l’equilibri i el paper del caos en la dinàmica gravitacional. El seu treball aplica tècniques d’inferència bayesiana a dades d’observació i combina models analítics amb mètodes numèrics per a estudiar la difusió, la producció d’entropia, els fenòmens de captura i la resposta dels sistemes gravitacionals a pertorbacions dependents del temps, amb aplicacions que van des de galàxies dominades per matèria fosca fins a la dinàmica del Local Group i la Via Làctia.